Espanya Industrial: Pensar el parc del futur

Propostes d’Udols a la Comissió de seguiment del Parc d l’Espanya Industrial

Aquesta setmana participarem a la reunió convocada pel Districte de Sants-Montjuïc per abordar diferents propostes de millora del Parc de l’Espanya Industrial sorgides arran del debat impulsat per l’Associació de Veïns i Veïnes d’Hostafrancs.

Des d’Udols celebrem que s’obrin espais de diàleg sobre el futur d’un parc que és un dels principals punts de trobada del barri i que, des de sempre, també ha estat un espai de referència per a moltes famílies amb gos.

Compartim bona part de les mesures plantejades per l’associació veïnal i valorem positivament que el Districte assumeixi la necessitat d’un pla de xoc per millorar la convivència al parc.

Tanmateix, creiem que la presència de gossos deslligats al parc difícilment es solucionarà reforçant la senyalització, i, encara menys, incrementant les prohibicions o les sancions.

La solució exigeix un debat més profund que va molt més enllà de les circumstàncies concretes del Parc.

És una oportunitat per reflexionar sobre quin model de gestió dels espais públics volem per a la nostra ciutat.

Quan la realitat va per davant de la norma

La gespa del Parc de l’Espanya Industrial ha estat històricament un espai de trobada habitual per a les famílies amb gos dels barris del Districte de Sants-Montjuïc, així com dels de districtes col·lindants de les Corts i l’Eixample.

No és una situació nova ni fruit de les circumstàncies actuals. Es tracta d’un ús consolidat que té lloc perquè el parc ofereix unes condicions especialment adequades: amplitud, bona visibilitat, facilitat per mantenir el control visual dels animals, absència de trànsit rodat immediat, ombra i unes condicions generals de seguretat que difícilment es troben en altres espais de l’entorn.

Aquesta realitat no és exclusiva de l’Espanya Industrial. És precisament el que va portar Udols a impulsar, durant la redacció de l’Ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals de 2014, la creació de les Zones d’Ús Compartit (ZUC).

Les Zones d’Ús Compartit no van néixer per crear un nou dret, sinó per ordenar un ús ciutadà que ja existia.

El seu objectiu era normalitzar una realitat present a molts parcs de la ciutat i facilitar la convivència mitjançant franges horàries compatibles amb la resta d’usos.

Aquest model partia d’una constatació senzilla: és impossible donar resposta a les necessitats de tots els gossos exclusivament mitjançant àrees tancades. A més del cost econòmic que suposaria construir-les i mantenir-les, aquestes infraestructures tenen limitacions funcionals importants i no responen igual a les necessitats de tots els animals ni de totes les famílies.

Les ZUC van néixer, precisament, com una eina de convivència.

Un debat que ve de lluny

Ja al 2015, l’increment de les sancions per part de la Guàrdia Urbana va donar lloc a una campanya veïnal que va fer palesa la inoperativitat de l’antiga àrea per a gossos  (amb poc més de 200 m2, i greus problemes de manteniment) i la necessitat d’un espai per a gossos més gran. La proposta, que inicialment va semblar ser escoltada pel Districte, prometia un  espai que tindria com a mínim 700 metres quadrats, i que mai es va arribar a materialitzar.

En el marc dels Pressupostos Participatius de l’any 2022, es va dur a terme un procés de participació ciutadana per a la remodelació del parc de l’Espanya Industrial que va comptar amb la col·laboració d’Udols.

Algunes de les nostres aportacions van ser incorporades al projecte final, tot i que parcialment, principalment pel que fa a la ubicació de la nova àrea d’esbarjo a la zona d’arbres, la forma de l’espai, el tipus de paviment i una certa millora de l’accessibilitat. No va ser així respecte a les dimensions, ni pel que fa a la divisió de l’àrea en diferents espais que poguessin acollir un perfil més ampli de gossos. Es va desestimar també la nostra proposta de ZUC a la zona de gespa, que donés una resposta realista a les necessitats  de les famílies amb gos.

Aleshores ja vam advertir que les dimensions de l’àrea i el model previst podien resultar insuficients per donar resposta a la realitat del territori.

La nova AEG va ser una realitat l’estiu de 2024.

Dos anys després, tot sembla confirmar que aquestes limitacions continuen existint.

Què hem observat després de dos anys de funcionament?

L’experiència acumulada des de la inauguració de la nova àrea d’esbarjo confirma que, malgrat representar una millora respecte al projecte inicial, no cobreix totes les necessitats de les famílies amb gos del territori.

Diverses persones usuàries ens han traslladat dificultats d’ús, especialment en el cas de gossos petits, cadells, gossos d’edat avançada o animals amb pors i sensibilitats especials.

Aquesta situació també contribueix a concentrar molts animals en un mateix espai. Això incrementa la conflictivitat i limita les opcions d’esbarjo i socialització per a una part considerable de gossos, que no es pot menystenir.

Un aspecte important que sovint no es te en compte al dissenyar espais per a gossos és que davant situacions de conflicte la majoria de gossos opten per modular-los agafant distància. Això en espais tancats sovint no és possible, i és més facil que determinades situacions tenses puguin derivar en conflicte al no haver-hi alternativa. Aquest és  un dels motius principals pels quals els espais tancats tenen una funcionalitat limitada, i és essencial que això s’entengui quan es fan infraestructures d’aquest tipus. 

Per altra banda, la manca d’ombra a bona part de l’àrea, també fa que sigui una opció poc viable durant una gran part del dia, en especial als mesos d’estiu.

Una ZUC que no s’utilitza

Paral·lelament, el barri disposa formalment d’una Zona d’Ús Compartit als entorns de l’Estació de Sants.

Tot i que la ZUC existeix sobre el paper i compleix amb la quota prevista d’una ZUC per barri, la realitat és una altra.

Es tracta d’una ZUC que no s’utilitza com a tal, i que és pràcticament desconeguda, tant per les persones que conviuen amb gossos com per la resta del veïnat.

La manca d’ombra i de cap punt d’aigua, la proximitat immediata al trànsit rodat, l’elevada circulació de bicicletes i patinets per la vorera, el pas intens de vianants (molts amb maletes que fan soroll), una parada d’autobús i una de taxi, la presència de skaters, infants jugant, viatgers estirats a la gespa i restes de menjar a la zona del Drac,  la insalubritat existent a la zona de l’helicoide, així com les obres de l’Estació de Sants, fan que cap família responsble pugui considerar aquest espai com a lloc adequat per deslligar-hi els seus gossos.

No cal tenir gos per evidenciar que es tracta d’un espai perillós tant per als animals com per a la resta de persones i vehicles, i que suposa una completa irresponsabilitat mantenir-lo com a ZUC.

Obres que han incrementat un problema estructural

Durant els darrers mesos aquesta situació s’ha vist agreujada per les obres que afecten diversos espais de l’entorn.

L’àrea d’esbarjo del Parc de Joan Miró ha desaparegut temporalment a causa de les obres de prolongació de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Mentrestant, l’àrea dels Jardins de Can Mantega també es troba afectada per obres.

Moltes famílies han traslladat els seus passejos cap a l’Espanya Industrial.

Però les obres no han creat el problema.

Només han fet més una mica més visible una realitat que ja existia i que continuarà existint quan les obres acabin.

Pensar la ciutat que ve

L’any 2021, l’encreuament de dades de l’AIAC i de l’Idescat, va transcendir als mitjans en demostrar que el nombre de gossos a Barcelona superava el de menors de 12 anys.

Segons dades del INE (Instituto nacional de Estadística) publicades fa pocs dies, sabem també que a l’estat espanyol  ja hi ha més animals de companyia que persones menors de 30 anys, sent Catalunya la segona comunitat amb més famílies que conviuen amb animals.

Que cada vegada més llars conviuen amb animals de companyia, és doncs una tendència demogràfica i una realitat  objectiva mesurable, que s’observa tant a Barcelona com al conjunt de l’estat, així com a la majoria de ciutats occidentals.

Les obres actuals acabaran. Els canvis socials i demogràfics, no.

Per això les polítiques públiques han de deixar de plantejar-se com una resposta puntual i a curt termini dels conflictes i començar a anticipar les necessitats futures de la ciutadania.

La manca d’alternatives dificulta el compliment de les ordenances

Des d’Udols creiem que cal abordar aquest debat amb realisme, i que aquest debat va més enllà del Parc de l’Espanya Industrial.

La convivència no es construeix únicament a través de prohibicions i sancions, sinó oferint alternatives viables.

Quan els espais específicament destinats als gossos són insuficients, massa petits, poc confortables, mancats d’ombra, amb problemes de manteniment o simplement no responen a les necessitats reals dels animals i les seves famílies, moltes persones acaben desplaçant-se a altres espais del parc o de la ciutat per poder cobrir necessitats bàsiques de passeig, exercici i socialització.

Reduir els espais disponibles per als gossos no fa desaparèixer les necessitat que aquests haurien de cobrir.

Aquesta situació genera un cercle pervers: augmenten els conflictes entre usos, creix la pressió sobre determinats punts del territori, s’incrementa la percepció de molèsties i es multipliquen les demandes de noves restriccions.

La conseqüència és que moltes famílies amb gos es troben en una situació d’incertesa permanent, amb poques alternatives reals per complir la normativa sense renunciar al benestar dels seus animals.

La necessitat no desapareix. Simplement es concentra. I amb ella també es concentren els conflictes.

Creiem que l’objectiu de les polítiques públiques no hauria de ser desplaçar el problema d’un lloc a un altre, sinó crear espais funcionals que afavoreixin una convivència equilibrada entre tots els usos del parc.

Diferenciar les conductes dels col·lectius.

També considerem essencial diferenciar les conductes incíviques del simple fet de conviure amb un gos.

Les actituds incíviques existeixen en tots els col·lectius i s’han de corregir quan es produeixen.

Però no poden justificar la criminalització de totes les famílies amb gos, i ,encara menys, l’exclussió generalitzada de tot un col·lectiu de l’espai públic.

Som veïnes i veïns com la resta, i passejar amb el gos és també una dinàmica veïnal arrelada i una forma de fer barri.

La immensa majoria de famílies amb gos compartim les mateixes preocupacions que la resta del veïnat: un parc net, segur, ben mantingut i agradable.

Precisament per això defensem que disposar d’espais funcionals convé a tothom, tingui gos o no, com a eina per reduir els conflictes i facilitar el compliment de la normativa.

Una prova pilot per construir consens

Per aquest motiu, el passat mes de maig vam presentar al·legacions a les modificacions dels espais per a gossos de Barcelona, on hem demanat que es revisi l’actual situació i s’estudiï el trasllat de la Zona d’Ús Compartit a la zona de gespa del Parc de l’Espanya Industrial.

Ara traslladem aquesta mateixa proposta al Districte, que és actualment l’administració competent per gestionar aquest espai.

La proposta no planteja una transformació irreversible. Al contrari: proposem impulsar una prova pilot que permeti avaluar, amb indicadors objectius i dades mesurables, si la implantació d’una Zona d’Ús Compartit regulada horàriament contribueix realment a millorar la convivència entre els diferents usos del parc.

Com hem explicat, la presència de gossos és un ús veïnal consolidat, fruit de les característiques de l’espai i la manca d’alternatives properes, que difícilment es podrà evitar que es segueixi produïnt.

Per tant, contrariament al que es podria pensar, creiem que que l’existència “oficial” d’una ZUC suposaria una millora directa de l’espai, ja que els espais per a gossos reconegus tenen un manteniment més intensiu, i son objecte d’actuacions específiques de neteja i desinfecció.

Més que una actuació puntual, plantegem convertir aquesta experiència en un laboratori de convivència urbana, replicable i extrapolable a altres punts de la ciutat, on les decisions no es basin en percepcions subjectives o apriorismes, sinó en l’observació, l’avaluació, el coneixement i l’aprenentatge compartit.

Creiem, a més, que el Districte ja disposa ja de l’espai adequat per fer-ho.

El Grup de Treball de Convivència amb Gossos a l’Espai Públic, constituït en el marc del Consell Sectorial de Benestar Animal i Biodiversitat del Districte de Sants-Montjuïc a proposta d’Udols, va néixer precisament amb la voluntat de ser un espai estable de governança col·laborativa, transversal i multidisciplinari, on les diferents mirades sobre la convivència a l’espai públic es puguin escoltar i incorporar de manera constructiva.

Usuaris del parc, entitats veïnals, serveis municipals, equips de convivència, Benestar Animal, Parcs i Jardins i la resta d’actors implicats poden aportar-hi coneixement, experiència i criteris per dissenyar, fer el seguiment i avaluar aquesta prova pilot, així com qualsevol altra proposta que s’impulsi des del Grup de Treball.

L’experiència ens demostra que les polítiques públiques són més eficaces quan es construeixen “amb” les persones afectades i no únicament “per” a les persones afectades.

Per això traslladarem també aquesta proposta a la propera reunió del  Grup de Treball de Convivència amb Gossos a l’Espai Públic, doncs creiem que és el marc idoni per definir conjuntament els objectius de la prova, establir indicadors,  avaluar, analitzar-ne els resultats i introduir les millores que siguin necessàries abans d’adoptar decisions definitives.

Perquè una ciutat que aprèn de l’experiència és també una ciutat més capaç de construir consensos i donar respostes més eficaces als reptes de convivència.

Ordenar la realitat per millorar la convivència

Des d’Udols estem convençuts que la convivència no s’aconsegueix negant els usos ciutadans ni multiplicant les prohibicions ni les sancions.

S’aconsegueix entenent com les persones utilitzen realment els espais públics i dissenyant normes que permetin compatibilitzar aquests usos de manera equilibrada.

Aquest és, de fet, l’esperit amb què van néixer les Zones d’Ús Compartit.

I continua sent, al nostre entendre, el millor camí per construir una ciutat més amable, més inclusiva i amb menys conflictes.

Una bona política pública no és la que intenta eliminar els usos ciutadans, sinó la que els ordena perquè siguin compatibles entre si.